Homenatge a Ovidi Montllor "20 anys de vacances"

L'Ovidi és so, és síl·laba, és paraula -justa-; és vers, és estrofa, és cançó. L'Ovidi és melodia entre les dents, és puny alçat, és xiuxiueig en una orella amb balanceig de cireres, és destil·lació d'ironia, és crit a pulmó, és gespa mullada al cul, és una mirada directa, és poemes de boca en boca, és parets grafitades de versos,és aquell barranc on s'han descomptat els anys, és el nostre món.

L'Ovidi és Arturo Gaya, és Meritxell Gené, és Jordi Collet, és Verdcel, és Cesk Freixas, és Llúcia Vives, és Carles Beltran, és Eduard Fernàndez, és Ferran Tusquellas, és Carme Sansa, és Cordedeu, és Xavier Ripoll, és Feliu Ventura, és Rosa Vila, és la Coral de Cardedeu, és molts d'altres: som tots.

I també és avui, és disset d'octubre, és 20 anys de vacances, és record, és emoció, l'Ovidi és ara i aquí.