Facebook
Youtube
Vimeo
Instagram
L'apunt històric
El mercat dels bolets: durant el primer terç del seble XX.
El mercat dels bolets se celebrava a la plaça de l'Església, la plaça d'Anselm Clavé i el carrer de Sant Antoni. Tot i que aquest mercat se celebrava a primera hora de la tarda , es començava a preparar al matÃ. Els boletaires sortien de bon matà i començaven a tornar a les tres de la tarda. De Barcelona arribaven marmanyers que, després de fer una volta a tot el mercat, establien el preu. Els pinetells i els rovellons eren els més ben pagats, i, quan aquests escassejaven, els rossinyols , els carlets i els fredolics. Els bolets es convertien en una font d'ingressos molt important per moltes famÃlies de Cardedeu. Tant era aixà que algunes treballadores de Can Borrà s deixaven d'anar a treballar a la fà brica per anar a collir i vendre bolets.
Text: MATBC (L'Abans)
(Publicat a La Vila, novembre del 2010)
El mercat dels bolets se celebrava a la plaça de l'Església, la plaça d'Anselm Clavé i el carrer de Sant Antoni. Tot i que aquest mercat se celebrava a primera hora de la tarda , es començava a preparar al matÃ. Els boletaires sortien de bon matà i començaven a tornar a les tres de la tarda. De Barcelona arribaven marmanyers que, després de fer una volta a tot el mercat, establien el preu. Els pinetells i els rovellons eren els més ben pagats, i, quan aquests escassejaven, els rossinyols , els carlets i els fredolics. Els bolets es convertien en una font d'ingressos molt important per moltes famÃlies de Cardedeu. Tant era aixà que algunes treballadores de Can Borrà s deixaven d'anar a treballar a la fà brica per anar a collir i vendre bolets.
Text: MATBC (L'Abans)
(Publicat a La Vila, novembre del 2010)
El ferrocarril: arriba la modernitat a finals del s. XX
El tren va arribar a Cardedeu el dia 1 de setembre de l'any 1860, grà cies al polÃtic Marià Borrell, propietari del mas de Vilalba, que va aconseguir que es desviés el traçat que inicialment havia de passar per la Roca del Vallès.
Al 1901 passaven quatre trens al dia, a més dels dos de cà rrega. Van començar a arribar nombroses famÃlies d'estiuejants i augmentava el trà nsit de mercaderies, un increment que va anar amb paral•lel amb el desenvolupament industrial del poble. Un dels oficis lligats a l'aparició del ferrocarril és el de guardaagulles. A Cardedeu n'hi havia tres: un s'ubicava a la caseta del tren prop de la riera, un altre a l'estació i un darrer a l'alçada de cal Peó.
Text: MATBC (l'Abans)
(Publicat a La Vila, octubre 2010)
El tren va arribar a Cardedeu el dia 1 de setembre de l'any 1860, grà cies al polÃtic Marià Borrell, propietari del mas de Vilalba, que va aconseguir que es desviés el traçat que inicialment havia de passar per la Roca del Vallès.
Al 1901 passaven quatre trens al dia, a més dels dos de cà rrega. Van començar a arribar nombroses famÃlies d'estiuejants i augmentava el trà nsit de mercaderies, un increment que va anar amb paral•lel amb el desenvolupament industrial del poble. Un dels oficis lligats a l'aparició del ferrocarril és el de guardaagulles. A Cardedeu n'hi havia tres: un s'ubicava a la caseta del tren prop de la riera, un altre a l'estació i un darrer a l'alçada de cal Peó.
Text: MATBC (l'Abans)
(Publicat a La Vila, octubre 2010)
Els concursos d'aviació a Cardedeu
El 21 de setembre de 1930 va tenir lloc a Cardedeu una important exhibició aeronà utica al camp d'aviació situat a les Pinedes, on ara hi ha els instituts, organitzada pel Reial Club Aeri de Catalunya amb la col•laboració de l'Ajuntament, presidit per Joan Alsina. La presència d'aquests avions va causar expectació i admiració, i molts curiosos els van anar a veure. El públic assistent va poder pujar als avions i contemplar les magnÃfiques vistes de Cardedeu. El gran èxit d'aquest concurs d'aviació va fer que se'n celebrés un segon el 30 d'agost de 1931, presidit per l'alcalde Marià Casanovas, i que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Francesc Macià .
Text: MATBC (l'Abans)
El 21 de setembre de 1930 va tenir lloc a Cardedeu una important exhibició aeronà utica al camp d'aviació situat a les Pinedes, on ara hi ha els instituts, organitzada pel Reial Club Aeri de Catalunya amb la col•laboració de l'Ajuntament, presidit per Joan Alsina. La presència d'aquests avions va causar expectació i admiració, i molts curiosos els van anar a veure. El públic assistent va poder pujar als avions i contemplar les magnÃfiques vistes de Cardedeu. El gran èxit d'aquest concurs d'aviació va fer que se'n celebrés un segon el 30 d'agost de 1931, presidit per l'alcalde Marià Casanovas, i que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Francesc Macià .
Text: MATBC (l'Abans)
(Publicat a La Vila, setembre 2010)
Els gegants de Cardedeu
Els primers gegants de Cardedeu van ser donats per Gonçal Masó a la parròquia l'any 1910, i representaven un rei moro i una jove donzella. Als anys trenta s'hi van afegir sis capgrossos. L'any 1935 els gegants van canviar d'aspecte convertint-se en reis catòlics, però al juliol de 1936 van ser cremats a la plaça de l'Església. Fins el 1941 Cardedeu no va tornar a tenir gegants, i al 1953 es van convertir en Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. L'última restauració es va fer l'any 2009 per la Festa Major, amb un canvi d'estructura i nous vestits, dissenyats i confeccionats per Tete Company basant-se en pintures i gravats del segle XII. També es va renovar el vestuari dels geganters.
Text: Pau Urgell i MATBC (l'Abans)
Els primers gegants de Cardedeu van ser donats per Gonçal Masó a la parròquia l'any 1910, i representaven un rei moro i una jove donzella. Als anys trenta s'hi van afegir sis capgrossos. L'any 1935 els gegants van canviar d'aspecte convertint-se en reis catòlics, però al juliol de 1936 van ser cremats a la plaça de l'Església. Fins el 1941 Cardedeu no va tornar a tenir gegants, i al 1953 es van convertir en Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. L'última restauració es va fer l'any 2009 per la Festa Major, amb un canvi d'estructura i nous vestits, dissenyats i confeccionats per Tete Company basant-se en pintures i gravats del segle XII. També es va renovar el vestuari dels geganters.
Text: Pau Urgell i MATBC (l'Abans)
(Publicat a La Vila, juliol 2010)
L'aplec de Sant Pere de Bell-lloc
Ja des del segle passat, per Sant Pere (29 de juny) se celebrava un aplec i un gran ball de festa a l'església de Sant Pere de Bell-lloc, que en l'à mbit religiós pertany a la parròquia de Cardedeu. La vigÃlia de la diada les campanes de l'església repicaven per avisar de la proximitat de la festa. El dia de Sant Pere es feia una missa solemne, es repartien panets, i tot seguit començava el ball a l'era de la masia. A la tarda també es feien balls de gitanes i sardanes. Després de la Guerra civil, l'aplec de Sant Pere de Bell-lloc va tornar a agafar força, i molts joves de Cardedeu pujaven a l'església caminant.
MATBC (l'Abans)
Ja des del segle passat, per Sant Pere (29 de juny) se celebrava un aplec i un gran ball de festa a l'església de Sant Pere de Bell-lloc, que en l'à mbit religiós pertany a la parròquia de Cardedeu. La vigÃlia de la diada les campanes de l'església repicaven per avisar de la proximitat de la festa. El dia de Sant Pere es feia una missa solemne, es repartien panets, i tot seguit començava el ball a l'era de la masia. A la tarda també es feien balls de gitanes i sardanes. Després de la Guerra civil, l'aplec de Sant Pere de Bell-lloc va tornar a agafar força, i molts joves de Cardedeu pujaven a l'església caminant.
MATBC (l'Abans)
(Publicat a La Vila, juny 2010)
Els Mossos d'esquadra i la policia
Per controlar l'odre públic a principis del segle XX, Cardedeu tenia una parella de Mossos d'esquadra, el sometent, un guà rdia jurat i un sereno encarregats de controlar els aldarulls i fer front als petits delinqüents. Joan Subirana i Marfull, Pere Pimàs i Sauri i Vicenç Bresolà vans ser tres dels mossos de Cardedeu. La col•laboració entre les diferents forces de seguretat era completa; els serenos i els mossos solien patrullar junts o es repartien les zones. Després de la Guerra Civil, la figura del Mosso d'esquadra va desaparèixer i va ser substituïda per la Policia local. El primer policia de la postguerra fou Joan Ametller (a la foto) qui vivia en un pis de sobre l'Ajuntament, ubicat a la plaça de l'Església.
Per controlar l'odre públic a principis del segle XX, Cardedeu tenia una parella de Mossos d'esquadra, el sometent, un guà rdia jurat i un sereno encarregats de controlar els aldarulls i fer front als petits delinqüents. Joan Subirana i Marfull, Pere Pimàs i Sauri i Vicenç Bresolà vans ser tres dels mossos de Cardedeu. La col•laboració entre les diferents forces de seguretat era completa; els serenos i els mossos solien patrullar junts o es repartien les zones. Després de la Guerra Civil, la figura del Mosso d'esquadra va desaparèixer i va ser substituïda per la Policia local. El primer policia de la postguerra fou Joan Ametller (a la foto) qui vivia en un pis de sobre l'Ajuntament, ubicat a la plaça de l'Església.
MATBC (l'Abans)
(Publicat a La Vila, maig 2010)
Les caramelles
Les caramelles, cants folklòrics que marquen l'inici de la Pasqua, estan documentades des de molt antic a Cardedeu però l'expansió es va produir amb l'Agrupació Coral Cardedeuenca. Sortien a cantar pels carrers de la vila, visitant cases del poble. Un cop finalitzada la cantada, la famÃlia de la casa els donava un petit aperitiu i diners. Els primers anys només cantaven els homes de l'Agrupació, però a partir de 1927 també hi participaven nois i noies de l'Orfeó Infantil. Amb l'esclat de la Guerra civil l'activitat es va suspendre i es va reprendre l'any 1944. Des de fa anys, les caramelles han desaparegut a Cardedeu.
Les caramelles, cants folklòrics que marquen l'inici de la Pasqua, estan documentades des de molt antic a Cardedeu però l'expansió es va produir amb l'Agrupació Coral Cardedeuenca. Sortien a cantar pels carrers de la vila, visitant cases del poble. Un cop finalitzada la cantada, la famÃlia de la casa els donava un petit aperitiu i diners. Els primers anys només cantaven els homes de l'Agrupació, però a partir de 1927 també hi participaven nois i noies de l'Orfeó Infantil. Amb l'esclat de la Guerra civil l'activitat es va suspendre i es va reprendre l'any 1944. Des de fa anys, les caramelles han desaparegut a Cardedeu.
MATBC (l'Abans)
(Publicat a La Vila, abril 2010)
Una pel•lÃcula filmada a l'estació de Cardedeu
El 17 de setembre de 1957 es va filmar a l'estació de tren el desenllaç de la pel•lÃcula Rapsodia de sangre, dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi i interpretada per Maria Rosa Salgado, Vicente Parra, Tomás Blanco i Arturo Fernández. El film evoca la insurrecció d'Hongria l'octubre de 1956, sufocada per l'exèrcit soviètic. El rodatge d'aquestes escenes va provocar la curiositat de molts cardedeuencs que es van aplegar al costat de les vies per veure com es filmava. Molts també van anar al cinema per veure com havien quedat les escenes, però la decepció va ser gran ja que l'escena rodada a Cardedeu només durava uns segons.
MATBC (l'Abans)
(Publicat a La Vila, març 2010)
La Biblioteca Popular Marc de Vilalba
La Biblioteca Popular Marc de Vilalba es va inaugurar el 17 d'agost de 1947 a l'edifici que havia estat seu del col•legi de la Mongia. L'any 1975 es va traslladar als baixos del Casal de Cultura Doctor Daurella, on va estar en funcionament fins a l'estiu de 1997. La biblioteca tenia una única sala, amb una estufa de carbó al mig, i amb prestatges replets de llibres i novel•les al voltant de la sala. Darrera la taula de la bibliotecà ria hi havia un fitxer de fusta amb diversos calaixos, amb les fitxes dels llibres ordenades per autor, tÃtol i matèria. Actualment aquest fitxer es conserva al MATBC.
Text: MATBC
(Publicat a La Vila, febrer 2010)
Les escoles nacionals de Cardedeu
La finca de Can Serra va ser destinada a escoles públiques l'any 1835 i, després d'un seguit de millores, l'any 1935 es va fer una gran reforma que va permetre convertir-la en dues escoles graduades, una de nens i una de nenes. D'altra banda, Mercè Espinach de Granés (estiuejant de Cardedeu des del 1891) va fer donació l'any 1936 d'uns terrenys per construir-hi les actuals escoles Dolors Granés - Ramon Masip, però l'esclat de la Guerra Civil va aturar l'obra i no es van construir fins l'any 1969.
La finca de Can Serra va ser destinada a escoles públiques l'any 1835 i, després d'un seguit de millores, l'any 1935 es va fer una gran reforma que va permetre convertir-la en dues escoles graduades, una de nens i una de nenes. D'altra banda, Mercè Espinach de Granés (estiuejant de Cardedeu des del 1891) va fer donació l'any 1936 d'uns terrenys per construir-hi les actuals escoles Dolors Granés - Ramon Masip, però l'esclat de la Guerra Civil va aturar l'obra i no es van construir fins l'any 1969.
Text: MATBC
(Publicat a La Vila, gener 2010)
La nit de Reis
Antigament, la comitiva reial es preparava a can Palé i la gent esperava Ses Majestats els Reis d'Orient a la creu de la Serreta. Els menuts, ben abrigats, sortien amb fanalets, que sovint es feien ells mateixos. Al principi els Reis anaven a peu i després amb una carrossa tirada per cavalls.
Després de la cavalcada els petits posaven una sabata sota la finestra, esperant que els Reis els deixessin algun regal. Al costat de la sabata hi col•locaven un plat amb menjar i beure pels camells. Per acabar la nit de reis, tota la famÃlia, cantava la cançó: "Els Reis vénen, vénen de la muntanya; portant joguines per a la canalla".
Text: MATBC (Abans)
Antigament, la comitiva reial es preparava a can Palé i la gent esperava Ses Majestats els Reis d'Orient a la creu de la Serreta. Els menuts, ben abrigats, sortien amb fanalets, que sovint es feien ells mateixos. Al principi els Reis anaven a peu i després amb una carrossa tirada per cavalls.
Després de la cavalcada els petits posaven una sabata sota la finestra, esperant que els Reis els deixessin algun regal. Al costat de la sabata hi col•locaven un plat amb menjar i beure pels camells. Per acabar la nit de reis, tota la famÃlia, cantava la cançó: "Els Reis vénen, vénen de la muntanya; portant joguines per a la canalla".
Text: MATBC (Abans)
(Publicat a La Vila, desembre del 2009)
Diada de Tot Sants a Cardedeu
A la tarda era costum anar amb processó fins al cementiri, on el mossèn cantava oracions pels parroquians difunts. Les campanes tocaven a morts cada hora, i la gent solia portar flors als nÃnxols i netejava les là pides dels seus familiars. Al vespre se celebrava la castanyada, amb castanyes i panellets amb vi ranci. Alguna vegada s'havia representat l'obra Don Juan Tenorio de Zorrilla en diversos teatres de la vila. El dia 11 de desembre del 1921 es va consagrar l'actual cementiri municipal. També es va inaugurar el passeig d'accés al recinte funerari, construït grà cies a la cessió de terrenys per part dels veïns.
Text: MATBC
(Publicat a La Vila, novembre 2009)
La fà brica Sanesteve o Tèxtil Rase. Vers 1915
La primera indústria instal•lada a Cardedeu es va inaugurar el 29 de març de 1914 un any desprès de l'arribada de l'electricitat. Va ser fundada pels germans Ramon i Josep Senesteva Aubanell, industrials procedents de Vic i establerts a Cardedeu. La fabrica, de primer coneguda amb el nom Tèxtil Sanesteva, es va construir en uns terrenys a l'est del nucli de població de Cardedeu en una zona agrÃcola sense parcel•lar. Llavors s'hi accedia per l'entrada del carrer Llinars, al costat de la qual es situava la torre per l'electricitat, que n'era la força motriu de la indústria. Les primeres tres naus construïdes ocupaven tant sols el centre del recinte industrial. Eren de planta rectangular amb coberta de volta catalana que permetia l'entrada de llum zenital. La resta de terrenys, com es pot apreciar en la imatge, es van mantenir com a hort i conreus. Acabada la Guerra Civil l'empresa es va constituir en societat anònima i va passar a anomenar-se Tèxtil Rase. A partir del 1941 es van anar realitzant diverses ampliacions, obres de l'arquitecte municipal Josep Ma. Ros Vila. La fà brica va estar en us i activa fins fa ben poc. Actualment part del recinte és de titularitat pública i serà la futura seu del Centre CÃvic de Cardedeu.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, febrer 2009)
La primera indústria instal•lada a Cardedeu es va inaugurar el 29 de març de 1914 un any desprès de l'arribada de l'electricitat. Va ser fundada pels germans Ramon i Josep Senesteva Aubanell, industrials procedents de Vic i establerts a Cardedeu. La fabrica, de primer coneguda amb el nom Tèxtil Sanesteva, es va construir en uns terrenys a l'est del nucli de població de Cardedeu en una zona agrÃcola sense parcel•lar. Llavors s'hi accedia per l'entrada del carrer Llinars, al costat de la qual es situava la torre per l'electricitat, que n'era la força motriu de la indústria. Les primeres tres naus construïdes ocupaven tant sols el centre del recinte industrial. Eren de planta rectangular amb coberta de volta catalana que permetia l'entrada de llum zenital. La resta de terrenys, com es pot apreciar en la imatge, es van mantenir com a hort i conreus. Acabada la Guerra Civil l'empresa es va constituir en societat anònima i va passar a anomenar-se Tèxtil Rase. A partir del 1941 es van anar realitzant diverses ampliacions, obres de l'arquitecte municipal Josep Ma. Ros Vila. La fà brica va estar en us i activa fins fa ben poc. Actualment part del recinte és de titularitat pública i serà la futura seu del Centre CÃvic de Cardedeu.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, febrer 2009)
Fà brica Borrà s, inaugurada el 21 de gener de 1921
La Fà brica Borrà s, coneguda també amb sobrenom de la fà brica nova, es va inaugurar el 21 de gener de 1921. Va ser la segona indústria, també dedicada al tèxtil, instal•lada a Cardedeu. L' empresa va ser fundada per Amadeu Borràs i Font, un industrial procedent de Mataró i la fà brica es va construir en un, llavors, descampat a la banda de llevant del nucli de Cardedeu. Durant la dècada de 1920 i 1930 la fà brica va viure els seus millors moments i va ocupar a un bon nombre de cardedeuencs, especialment dones. El 1928 es van ampliar les naus segons projecte de August Miret i de nou el 1930. Durant la Guerra la producció es va aturar. I el 24 de gener de 1939, amb la retirada de les tropes republicanes, es va saquejar i cremar l'edifici. Acabada la Guerra es van realitzar obres de restauració i de nou es va emprendre l'activitat sota el nom de Especialitzades de Punto La Hilandera S.A, tot i que per a la majoria continuava anomenant-se Can Borrà s. El 1947, sota projecte de l'arquitecte municipal Josep Ma. Ros Vila, es va ampliar la industria afegint-hi un cos central i l'actual porxo d'entrada. L' empresa va estar activa fins el l'any 2002. Actualment part d'ella és de titularitat pública i, un cop finalitzades les reformes, serà la seu de la Policia Local i de l‘Ambulatori
La Fà brica Borrà s, coneguda també amb sobrenom de la fà brica nova, es va inaugurar el 21 de gener de 1921. Va ser la segona indústria, també dedicada al tèxtil, instal•lada a Cardedeu. L' empresa va ser fundada per Amadeu Borràs i Font, un industrial procedent de Mataró i la fà brica es va construir en un, llavors, descampat a la banda de llevant del nucli de Cardedeu. Durant la dècada de 1920 i 1930 la fà brica va viure els seus millors moments i va ocupar a un bon nombre de cardedeuencs, especialment dones. El 1928 es van ampliar les naus segons projecte de August Miret i de nou el 1930. Durant la Guerra la producció es va aturar. I el 24 de gener de 1939, amb la retirada de les tropes republicanes, es va saquejar i cremar l'edifici. Acabada la Guerra es van realitzar obres de restauració i de nou es va emprendre l'activitat sota el nom de Especialitzades de Punto La Hilandera S.A, tot i que per a la majoria continuava anomenant-se Can Borrà s. El 1947, sota projecte de l'arquitecte municipal Josep Ma. Ros Vila, es va ampliar la industria afegint-hi un cos central i l'actual porxo d'entrada. L' empresa va estar activa fins el l'any 2002. Actualment part d'ella és de titularitat pública i, un cop finalitzades les reformes, serà la seu de la Policia Local i de l‘Ambulatori
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, gener 2009)
Grup de teatre de Cardedeu en la representació de l'obra "L'Avi", el dia de Nadal de l'any 1914
Les principals distraccions pel temps de lleure, a primers del segle XX, eren el ball i el teatre, activitats que organitzaven les diferents societats o agrupacions vinculades a cafès i sales de ball, com ara el Cafè Massip, el Cafè Anglada del carrer sant Antoni, el cafè Nou inaugurat per Josep Ramis el 1907 o el Cercle del Recreo inaugurat el 1910. Un dels cafès més antics de Cardedeu era El Casino, obert a finals del segle XIX i que aglutinava a bona part dels joves de l'època. Precisament a la sala d'actes del cafè d'El Casino, el dia de Nadal de 1914 s'hi va representar l'obra de teatre d' Apel•les Mestres "L'AVI Xena". D'aquella representació se'n conserva aquesta imatge com a testimoni, acompanyada dels noms dels nois i noies protagonistes del moment: Jaume Bartrés, Lola Mauri, Conxita Pinós, Rossend Sumalla, Maria Morató, Josep Pineda, Salvador Clusellas, Maria Clusellas, Llà tzer Clusellas, Maria Valls, Lourdes Barjuan, Francesc Ricós, Pere Clusellas i Joaquim Roig.
Text: Carme Clusellas
Les principals distraccions pel temps de lleure, a primers del segle XX, eren el ball i el teatre, activitats que organitzaven les diferents societats o agrupacions vinculades a cafès i sales de ball, com ara el Cafè Massip, el Cafè Anglada del carrer sant Antoni, el cafè Nou inaugurat per Josep Ramis el 1907 o el Cercle del Recreo inaugurat el 1910. Un dels cafès més antics de Cardedeu era El Casino, obert a finals del segle XIX i que aglutinava a bona part dels joves de l'època. Precisament a la sala d'actes del cafè d'El Casino, el dia de Nadal de 1914 s'hi va representar l'obra de teatre d' Apel•les Mestres "L'AVI Xena". D'aquella representació se'n conserva aquesta imatge com a testimoni, acompanyada dels noms dels nois i noies protagonistes del moment: Jaume Bartrés, Lola Mauri, Conxita Pinós, Rossend Sumalla, Maria Morató, Josep Pineda, Salvador Clusellas, Maria Clusellas, Llà tzer Clusellas, Maria Valls, Lourdes Barjuan, Francesc Ricós, Pere Clusellas i Joaquim Roig.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, desembre 2008)
Gravat de la Batalla de Cardedeu (Fons del MATBC).
J.C. Langlois. Bataille de Cardedeu. 16 de decembre de 1808. Lamina 32 del "Voyage Pittoresque et militaire en Espagne".
El 16 de desembre de 1808, en un indret entre Llinars i Cardedeu es lliurà una batalla entre l'exèrcit napoleònic, comandat pel general Saint Cyr, i les tropes espanyoles capitanejades per Vives i per Reding. De com va anar l'encontre és desconeix amb exactitud, però la victòria final va ser pels francesos que van continuar sense resistència fins a Barcelona, on feia prop de quatre mesos s'hi trobaven assetjats i resistint desprès de les batalles del Bruc i de Bailén. La Batalla de Cardedeu va ser doncs decisiva, tot i que per afavorir als francesos en aquests cas.
Anys més tard, el 1826, Jean Charles Langlois, dibuixant i antic ajudant de camp del mariscal francès Saint Cyr, va retornar a Espanta visitant molts indrets on s'havien succeït fets destacats, recreant batalles i records dels seus temps a l'Espanya del moment. Quaranta gravats litografiats van ser finalment publicats per l'editor de litografies Englemann, en diverses edicions entre 1826 i 1830, recopilats sota el tÃtol genèric de "Voyage Pittoresque et militaire en Espagne". Un d'aquests gravats és aquest evocadora visió de la "Batalla de Cardedeu", del qual se'n conserven tres exemplars al Museu de Cardedeu.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, novembre 2008)
J.C. Langlois. Bataille de Cardedeu. 16 de decembre de 1808. Lamina 32 del "Voyage Pittoresque et militaire en Espagne".
El 16 de desembre de 1808, en un indret entre Llinars i Cardedeu es lliurà una batalla entre l'exèrcit napoleònic, comandat pel general Saint Cyr, i les tropes espanyoles capitanejades per Vives i per Reding. De com va anar l'encontre és desconeix amb exactitud, però la victòria final va ser pels francesos que van continuar sense resistència fins a Barcelona, on feia prop de quatre mesos s'hi trobaven assetjats i resistint desprès de les batalles del Bruc i de Bailén. La Batalla de Cardedeu va ser doncs decisiva, tot i que per afavorir als francesos en aquests cas.
Anys més tard, el 1826, Jean Charles Langlois, dibuixant i antic ajudant de camp del mariscal francès Saint Cyr, va retornar a Espanta visitant molts indrets on s'havien succeït fets destacats, recreant batalles i records dels seus temps a l'Espanya del moment. Quaranta gravats litografiats van ser finalment publicats per l'editor de litografies Englemann, en diverses edicions entre 1826 i 1830, recopilats sota el tÃtol genèric de "Voyage Pittoresque et militaire en Espagne". Un d'aquests gravats és aquest evocadora visió de la "Batalla de Cardedeu", del qual se'n conserven tres exemplars al Museu de Cardedeu.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, novembre 2008)
Vista de la capella de Can Pelegà amb la Capella de Sant Salvador del Prat. Vers 1890. (Fons d'imatges del MATBC.)
La fotografia mostra en primer terme l'antiga capella de Sant Salvador del Prat, avui desapareguda. D'origen romà nic, la capella s'ubicava dins la finca de Can PelegrÃ, al costat de l'actual casa. Aquesta capella, esmentada ja en documentació del segle XI, depenia del monestir benedictà de Sant Salvador de Breda, motiu pel qual rebria aquesta advocació. La façana era molt senzilla, amb portal de mig punt i finestra central amb arc simple, i la nau estava coberta amb volta de canó apuntada construïda amb palets de riu i motlle de canya. La capella va ser enderrocada el juliol de 1897 en el procés de reforma de l' antic Mas PelegrÃ. En la imatge s'aprecia en segon terme l'antiga casa pairal que va ser convertida en torre d'estiueig per a la famÃlia Abella. En el procés de reforma i enderroc, segons relata Balvey, es van trobar diverses restes i materials d'època romana avui desapareguts. La nova torre va ser saquejada i malmesa durant la Guerra Civil i posteriorment va passar a ser propietat de la famÃlia Rivière. Llavors s'hi van realitzar de nou obres de reforma que li van donar l'aspecte actual. De l ‘antiga capella avui no en queda cap rastre.
La fotografia mostra en primer terme l'antiga capella de Sant Salvador del Prat, avui desapareguda. D'origen romà nic, la capella s'ubicava dins la finca de Can PelegrÃ, al costat de l'actual casa. Aquesta capella, esmentada ja en documentació del segle XI, depenia del monestir benedictà de Sant Salvador de Breda, motiu pel qual rebria aquesta advocació. La façana era molt senzilla, amb portal de mig punt i finestra central amb arc simple, i la nau estava coberta amb volta de canó apuntada construïda amb palets de riu i motlle de canya. La capella va ser enderrocada el juliol de 1897 en el procés de reforma de l' antic Mas PelegrÃ. En la imatge s'aprecia en segon terme l'antiga casa pairal que va ser convertida en torre d'estiueig per a la famÃlia Abella. En el procés de reforma i enderroc, segons relata Balvey, es van trobar diverses restes i materials d'època romana avui desapareguts. La nova torre va ser saquejada i malmesa durant la Guerra Civil i posteriorment va passar a ser propietat de la famÃlia Rivière. Llavors s'hi van realitzar de nou obres de reforma que li van donar l'aspecte actual. De l ‘antiga capella avui no en queda cap rastre.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, octubre 2008)
Representació de la sarsuela Maruxa d' Amadeu Vives a Vilalba. 29 d'agost de 1915.
La fotografia forma part d'un conjunt de vuit imatges més donades per Gonzalo Masó i que testimonien la representació de la sarsuela Maruxa del músic i compositor Amadeu Vives, el 29 d'agost de 1915 al pati de la finca de Vilalba. La idea copiava les representacions de teatre a l'aire lliure que s'havien organitzat en la veïna colònia d'estiuejants de La Garriga els anys de 1911 i 1914. A Cardedeu els promotors en van ser els estiuejants Vilaseca, Maristany, Masó, Rueda i Permanyer entre altres, esperonats pel farmacèutic local en Tomàs Balvey. La representació va tenir lloc a finals de l'agost del 1915, just un any desprès d'haver-se estrenat l'obra a Barcelona i va comptar amb l'actuació del tenor Pau Civil acompanyat d'artistes i músics del Liceu de Barcelona.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, setembre 2008)
La piscina de can Fontova. Vers 1948.
La primera piscina pública de Cardedeu es va inaugurar el 25 de juliol de 1948 en terrenys propietat de la famÃlia Fontova, just davant l'actual Casino, al passeig Pau Casals. La piscina s'obria per Sant Joan, quan s'acabava el curs escolar i quan començaven a arribar els primers estiuejants. La piscina va tancar desprès d' un accident i el 1957 els germans Fontova la van arrendar al casino de Cardedeu passant a ser des de les hores d'us exclusiu pels socis de l'entitat, llavors es va ampliar amb nous serveis com pistes de voleibol i de petanca. En ella s' hi celebraven a més algunes revetlles de Sant Joan i altres festes particulars. En la imatge es pot veure l'aspecte que tenia el recinte que també estava equipada amb zones de taula i bar.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, juliol 2008)
La primera piscina pública de Cardedeu es va inaugurar el 25 de juliol de 1948 en terrenys propietat de la famÃlia Fontova, just davant l'actual Casino, al passeig Pau Casals. La piscina s'obria per Sant Joan, quan s'acabava el curs escolar i quan començaven a arribar els primers estiuejants. La piscina va tancar desprès d' un accident i el 1957 els germans Fontova la van arrendar al casino de Cardedeu passant a ser des de les hores d'us exclusiu pels socis de l'entitat, llavors es va ampliar amb nous serveis com pistes de voleibol i de petanca. En ella s' hi celebraven a més algunes revetlles de Sant Joan i altres festes particulars. En la imatge es pot veure l'aspecte que tenia el recinte que també estava equipada amb zones de taula i bar.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, juliol 2008)
Batre a l'era de la Casa Nova de Maspons. Vers 1912.
Al peu de la imatge i en vermell s' indica l'acció i el lloc: Batre de la casa nova de Maspons, entre Cardedeu i Cà noves. El lloc concret seria el Molà de Can Maspons, un dels molins fariners que segueixen el curs de la riera fins a Cà noves alguns d'ells documentats des del segle XI com ara aquest. Can Maspons va ser l'últim moli en ús a la vila, dedicat a moldre gra pel bestiar, transformat i ampliat al llarg dels segles i sobretot a finals del segle XIX. Encara avui conserva part de l'era, l'espai ampli, generalment rodó i enrajolat, que es disposa davant les masies i on tenia lloc el procés de batre i garbellar el blat. La imatge mostra un moment d'aquests procés: en primer terme la garba de blat i darrera el paller, on apilaven la palla desprès de separada del gra. Els homes posen proveïts de les forques i les dones amb les escombres de bruc a la mà que utilitzaven per a recollir i escombrar el gra. Un objecte curiós és la mà quina de trinxar naps i remolatxa que acompanya al grup - una prà cticament igual es conserva al fons d'eines del camp del Museu de Cardedeu -. La fotografia, d' autor desconegut, va ser utilitzada com a targeta postal i està signada darrera a Cardedeu, l' 1 de març de 1913, per la qual cosa cal pensar que estaria feta pel juny- juliol de l'any anterior, vers 1912.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, juny 2008)
Al peu de la imatge i en vermell s' indica l'acció i el lloc: Batre de la casa nova de Maspons, entre Cardedeu i Cà noves. El lloc concret seria el Molà de Can Maspons, un dels molins fariners que segueixen el curs de la riera fins a Cà noves alguns d'ells documentats des del segle XI com ara aquest. Can Maspons va ser l'últim moli en ús a la vila, dedicat a moldre gra pel bestiar, transformat i ampliat al llarg dels segles i sobretot a finals del segle XIX. Encara avui conserva part de l'era, l'espai ampli, generalment rodó i enrajolat, que es disposa davant les masies i on tenia lloc el procés de batre i garbellar el blat. La imatge mostra un moment d'aquests procés: en primer terme la garba de blat i darrera el paller, on apilaven la palla desprès de separada del gra. Els homes posen proveïts de les forques i les dones amb les escombres de bruc a la mà que utilitzaven per a recollir i escombrar el gra. Un objecte curiós és la mà quina de trinxar naps i remolatxa que acompanya al grup - una prà cticament igual es conserva al fons d'eines del camp del Museu de Cardedeu -. La fotografia, d' autor desconegut, va ser utilitzada com a targeta postal i està signada darrera a Cardedeu, l' 1 de març de 1913, per la qual cosa cal pensar que estaria feta pel juny- juliol de l'any anterior, vers 1912.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, juny 2008)
Dia de fira a Cardedeu. Vers 1890.
Antigament la fira grossa, a Cardedeu, es celebrava el 21 de setembre, per la Santa Creu, i era dedicada majorità riament al comerç del bestiar. La parada es feia prop de la riera, on hi havia aigua i herba pel bestiar i, com mostra la imatge, suficient espai per a disposar els carros i les tartanes aixà com exposar els productes i sobretot els animals que es volien vendre o comprar. La fotografia, amb els ponts de la carretera i de la via del tren al fons del paisatge, de ben segur es posterior al 1865 data en que es va inaugurar la carretera actual.
La fira de Nadal i la fira del maig, per Sant Isidre patró dels pagesos, es van començar a celebrar més recentment, ja entrat el segle XIX. Amb tot les tres fires desprès del 1957. A partir del 1984 i per voluntat de la Cambra Agrà ria Local i l'Agrupació Cavallista, amb el suport de l'Ajuntament es va recuperar la de Sant Isidre, pels volts del 15 de maig. Una fira que té encara com atractiu principal la presencia de bestiar i l'entorn de la riera de Cardedeu.
Antigament la fira grossa, a Cardedeu, es celebrava el 21 de setembre, per la Santa Creu, i era dedicada majorità riament al comerç del bestiar. La parada es feia prop de la riera, on hi havia aigua i herba pel bestiar i, com mostra la imatge, suficient espai per a disposar els carros i les tartanes aixà com exposar els productes i sobretot els animals que es volien vendre o comprar. La fotografia, amb els ponts de la carretera i de la via del tren al fons del paisatge, de ben segur es posterior al 1865 data en que es va inaugurar la carretera actual.
La fira de Nadal i la fira del maig, per Sant Isidre patró dels pagesos, es van començar a celebrar més recentment, ja entrat el segle XIX. Amb tot les tres fires desprès del 1957. A partir del 1984 i per voluntat de la Cambra Agrà ria Local i l'Agrupació Cavallista, amb el suport de l'Ajuntament es va recuperar la de Sant Isidre, pels volts del 15 de maig. Una fira que té encara com atractiu principal la presencia de bestiar i l'entorn de la riera de Cardedeu.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, maig 2008)
El cor MontserratÃ. Caramelles de 1902.
El dissabte 29 d' abril de 1902 van sortir a cantar caramelles a Cardedeu dos cors, el cor "Joventut" vinculat al cafè de Can Masip i el cor "MontserratÃ", del qual en resta aquesta fotografia de grup i el testimoni recollit en el Dietari de 1902 escrit per en Tomà s Balvey. Segons el relat, de primer van cantar davant l'antic ajuntament a la plaça de l'església, desprès davant la Rectoria, i tot seguit en les altres cases dels pocs carrers que llavors tenia Cardedeu. De sempre a Cardedeu hi havia hagut més d'un cor de caramelles que rivalitzaven cantant de casa en casa i recollint diners, ous o altres menges en un cistell amb un llarg mà nec pensat per abastar les aportacions fetes des dels balcons. Cada any pels volts de Pasqua se'n organitzaven grups, amb nous noms i els mateixos participants. Aquest cor Montserratà ja no va tornar a actuar més, però va ser, com tants altes, un precedent de l' actual Agrupació Coral Cardedeuenca, fundada i en actiu des del 1915.
El dissabte 29 d' abril de 1902 van sortir a cantar caramelles a Cardedeu dos cors, el cor "Joventut" vinculat al cafè de Can Masip i el cor "MontserratÃ", del qual en resta aquesta fotografia de grup i el testimoni recollit en el Dietari de 1902 escrit per en Tomà s Balvey. Segons el relat, de primer van cantar davant l'antic ajuntament a la plaça de l'església, desprès davant la Rectoria, i tot seguit en les altres cases dels pocs carrers que llavors tenia Cardedeu. De sempre a Cardedeu hi havia hagut més d'un cor de caramelles que rivalitzaven cantant de casa en casa i recollint diners, ous o altres menges en un cistell amb un llarg mà nec pensat per abastar les aportacions fetes des dels balcons. Cada any pels volts de Pasqua se'n organitzaven grups, amb nous noms i els mateixos participants. Aquest cor Montserratà ja no va tornar a actuar més, però va ser, com tants altes, un precedent de l' actual Agrupació Coral Cardedeuenca, fundada i en actiu des del 1915.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, abril 2008)
Sala de l'antic Museu Balvey.
La imatge és una recent adquisició del Museu i mostra una visió inèdita fins avui d' una de les sales de l'antic museu a la casa privada d'en Tomàs Balvey, en l'actual avinguda Rei en Jaume de Cardedeu. El Museu Arxiu actual és fruit de la voluntat col•leccionista del farmacèutic i historiador local Tomàs Balvey i Bas. El 1901 va iniciar una biblioteca, museu i arxiu particular on va anar recollint testimonis de la història local. Tots els fons pacientment recopilats els va anar exposant en les habitacions del seu domicili privat. Un edifici de dues plantes on s'hi trobava en planta baixa l'antiga farmà cia Balvey Parès, oberta al públic fins el 1943. Pel desembre del mateix any, en Tomàs Balvey feia donació al municipi de tots els fons del seu Museu. Segons l'inventari dels continguts del realitzat el gener de 1944, aquesta fotografia correspondria a l' habitació de darrera del despatx de la farmà cia, a la planta baixa de l'antic edifici, on s'hi exposaven les panòplies d' armes, elements diversos de metall i el antics brasers de can Parès, objectes avui conservats en l'actual Museu Arxiu, al Casal Dr. Daurella de la plaça de Sant Joan.
La imatge és una recent adquisició del Museu i mostra una visió inèdita fins avui d' una de les sales de l'antic museu a la casa privada d'en Tomàs Balvey, en l'actual avinguda Rei en Jaume de Cardedeu. El Museu Arxiu actual és fruit de la voluntat col•leccionista del farmacèutic i historiador local Tomàs Balvey i Bas. El 1901 va iniciar una biblioteca, museu i arxiu particular on va anar recollint testimonis de la història local. Tots els fons pacientment recopilats els va anar exposant en les habitacions del seu domicili privat. Un edifici de dues plantes on s'hi trobava en planta baixa l'antiga farmà cia Balvey Parès, oberta al públic fins el 1943. Pel desembre del mateix any, en Tomàs Balvey feia donació al municipi de tots els fons del seu Museu. Segons l'inventari dels continguts del realitzat el gener de 1944, aquesta fotografia correspondria a l' habitació de darrera del despatx de la farmà cia, a la planta baixa de l'antic edifici, on s'hi exposaven les panòplies d' armes, elements diversos de metall i el antics brasers de can Parès, objectes avui conservats en l'actual Museu Arxiu, al Casal Dr. Daurella de la plaça de Sant Joan.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, març 2008)
Ball de gitanes. Colla de ball amb orquestra. Cardedeu 1883.
El ball de gitanes és un ball tÃpic de carnestoltes. Consta de diferents passos i pot incorporar altres balls com el de cintes, l'espolsada o la dansa amb arc de flors. A Cardedeu es va ballar fins a l'any 1930 i, des de sempre, hi havia hagut dues colles de gitanes rivals, cada una vinculada a un cafè. A finals del segle XIX, les colles destacades eren la del Casino i la del Cafè Masip, i pels volts de 1920, les del Gran Casino i les del Cafè Nou. Aquesta imatge de 18883 és el primer document conegut del ball de gitanes a Cardedeu. Els homes porten el vestit tradicional i les dones vesteixen totes de blanc amb ornaments florals. Els acompanya una orquestra. En el revers de la fotografia, s'hi apunten els noms dels músics, però no sabem el nom dels balladors ni al jardà de quina torre es van retratar
El ball de gitanes és un ball tÃpic de carnestoltes. Consta de diferents passos i pot incorporar altres balls com el de cintes, l'espolsada o la dansa amb arc de flors. A Cardedeu es va ballar fins a l'any 1930 i, des de sempre, hi havia hagut dues colles de gitanes rivals, cada una vinculada a un cafè. A finals del segle XIX, les colles destacades eren la del Casino i la del Cafè Masip, i pels volts de 1920, les del Gran Casino i les del Cafè Nou. Aquesta imatge de 18883 és el primer document conegut del ball de gitanes a Cardedeu. Els homes porten el vestit tradicional i les dones vesteixen totes de blanc amb ornaments florals. Els acompanya una orquestra. En el revers de la fotografia, s'hi apunten els noms dels músics, però no sabem el nom dels balladors ni al jardà de quina torre es van retratar
Texts: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, febrer del 2008)
Sant Hilari. Aplec de l'any 1913
La tradició de celebrar un aplec al mas i ermita de Sant Hilari de Cardedeu el dia del sant ve d'antic, tot i que se'n desconeix l'origen. La masia, coneguda amb el nom de cal Ros, està documentada des del segle XII propietat de la famÃlia Santhilari. L'ermita, construïda davant l'era del mas, duu gravada la xifra 1795 a la llinda del postal, data d'una possible reforma de l'antiga capella documentada des del 1400, i des de llavors dedicada a Sant Hilari, advocat contra pedregades i tempestes. Avui es continua celebrant l'aplec cada segon diumenge de gener, amb missa, benedicció de panets i dinar de germanor a l'aire lliure. D'una manera similar ho celebrava aquest grup de cardedeuencs fa prop de cent anys, proveïts de cistells, senalles i estovalles.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, gener 2008)
La tradició de celebrar un aplec al mas i ermita de Sant Hilari de Cardedeu el dia del sant ve d'antic, tot i que se'n desconeix l'origen. La masia, coneguda amb el nom de cal Ros, està documentada des del segle XII propietat de la famÃlia Santhilari. L'ermita, construïda davant l'era del mas, duu gravada la xifra 1795 a la llinda del postal, data d'una possible reforma de l'antiga capella documentada des del 1400, i des de llavors dedicada a Sant Hilari, advocat contra pedregades i tempestes. Avui es continua celebrant l'aplec cada segon diumenge de gener, amb missa, benedicció de panets i dinar de germanor a l'aire lliure. D'una manera similar ho celebrava aquest grup de cardedeuencs fa prop de cent anys, proveïts de cistells, senalles i estovalles.
Text: Carme Clusellas
(Publicat a La Vila, gener 2008)
Â
Darrera actualització: 9.12.2010 | 09:04
Darrera actualització: 9.12.2010 | 09:04
