L’exposició “Cotó, ferro, llet i pólvora” fa una revisió crítica de la col·lecció del Museu

El discurs tradicional del Museu ha encasellat les dones sota la mirada única, reduint-les sovint a la llar o a l’objecte de desig, i també passant per alt la petjada colonial dels seus fons. L’exposició “Cotó, ferro, llet i pólvora” neix per sacsejar la col·lecció del Museu Arxiu Tomàs Balvey, obrint les reserves amb ulls del present per repensar les obres més enllà de les velles etiquetes. Comissariada per Judith Méndez (Ni Mona Ni Lisa), l’exposició es podrà visitar a la planta baixa del Museu fins al 29 de novembre. 

Cap col·lecció és neutra. Tots els objectes exposats en un museu, així com el relat que els acompanya, dibuixen una manera d’entendre el món. Aquesta mirada ha estat construïda sovint des d’un sol punt de vista: un relat masculí, heterosexual i occidental.  

Durant dècades, la cultura material del poble de Cardedeu, com tantes altres del nostre territori, ha estat sotmesa a una classificació sota un únic relat exigit com a universal. Per això, aquesta mostra es presenta com un espai suspès, un magatzem obert on els objectes esperen ser interrogats. 

El recorregut comença amb peces que ens parlen de la construcció de la feminitat, transita per l’exhibició del privilegi burgès vinculat inherentment a l’explotació colonial, i culmina confrontant la duresa de la maternitat i el pes del treball obrer de les dones de la vila. 

L’exercici de revisió es clou amb “Noves vies”, una instal·lació de l’artista Valentina Gaia Lops. A través d'una màquina d'escriure intervinguda, el Museu s'obre a la paraula i acull un arxiu sensorial on les veus de Cardedeu enllacen nous testimonis sobre la memòria col·lectiva.