Música: Recital de Violoncel i Piano

ROMAIN GARIOUD & DANILE BLANCH
Recital de violoncel i piano
Festival Ressona Clàssica

Gènere: Música. Festival Ressona
Durada: 100 min (descans de 15 min)
Preu: 20 € general / 16 € reduïda*

Format: Butaques numerades.
Adreçat a: Per a tots els públics. Recomanat +10 anys

PRESENTACIÓ
Romain Garioud i Daniel Blanch porten actuant junts en concert des del 2017. Des del primer moment es va produir entre els dos músics una gran complicitat musical fruït d’una mateixa manera de sentir i expressar la música què interpretaven. Els programes de concert del Romain Garioud i Daniel Blanch acostumen a combinar la difusió del patrimoni musical català amb les obres més transcendents del repertori internacional. En aquest concert en tindreu un exemple.

La connexió musical profunda viscuda per Romain Garioud i Daniel Blanch mentre interpretaven en concert la Rêverie de Joan Lamote de Grignon va propiciar una recerca intensa d’obres d’autors catalans de la primera meitat del segle XX. Aquesta recerca obeïa a l’interès dels músics per trobar obres d’un calat expressiu important que defugissin la simple harmonització de melodies. El resultat és un conjunt d’obres de gran interès, moltes de les quals d’autors encara poc coneguts com Joan Baptista Lambert o Joaquim Cassadó, entre d’altres. Reviure aquestes joies musicals suposa retornar a uns moments d’esplendor cultural que ens haurien de fer sentir orgullosos d’un patrimoni que cal posar en valor i difondre. Els intèrprets hi han posat el seu gra de sorra amb el disc “Rêverie” publicat recentment per Columna Música, que recull tretze obres de les quals en podreu escoltar una selecció a la primera part del concert.

En la segona part podreu escoltar “La segona sonata per a violoncel i piano” de Johannes Brahms que va ser composta l’estiu de 1886 i dedicada al violoncel·lista Robert Hausmann. El crític i musicòleg Eduard Hanslick va dir: “en aquesta sonata la passió regna, ardent fins arribar a la vehemència, ara desafiant, ara dolorosament tràgica. Amb quina audàcia comença el primer tema de l’Allegro, com tempestuosament flueix aquest primer moviment! És cert que la passió s’esvaeix en un tranquil dol a l’Adagio que adopta caràcter de reconciliació al final de l’obra. Però el pols de les seccions anteriors encara reverbera, l’apassionament agitat segueix essent la característica psicològica determinant de tota la sonata”.