Economia

Agricultura

L'activitat agrícola ha marcat el passat de la població. Actualment només significa un 1% de l'economia municipal però encara té una forta presència en el paisatge.

A principis del segle XX, la proximitat i el creixement de Barcelona, juntament amb la millora de les comunicacions van estendre l'activitat ramadera adreçada a la producció de llet de vaca, fet que va propiciar l'extensió del conreu de farratges en detriment de la vinya, que als anys 50 encara ocupava 22 hees.

Durant els últims anys del segle passat les terres adreçades al regadiu van anar augmentant fins a representar més de la meitat de la superfície conreada. Actualment hi ha una Comunitat de Regants que administra l'aigua provinent del pantà de Vallfornés. A les 354 hees. agrícoles del municipi predominen el conreu de l'ordi, el blat i dels farratges. També hi ha una forta presència de vivers d'arbres i plantes de jardí.

Un poble de comerç, fires i mercats

En el camp de la ramaderia trobem aviram, bovins, conills, equins, ovins i porcins. Al 1272 el rei Jaume I va concedir el privilegi de celebrar una fira per la festivitat de la Santa Creu. A partir del 1956 les antigues fires de bestiar van desaparèixer però al 1984 es va recuperar la Fira de Sant Isidre, que recull una mostra de bestiar, maquinària agrícola i productes artesanals. El 2009 es va presentar la nova marca FICARD que revestia la tradicional fira, que sense perdre la singularitat agrícola i ramadera, ha ampliat horitzons fins arribar a ser una mostra multisectorial referent a la zona on s'hi troben representats els sectors de la indústria, el comerç, la restauració, l'automoció, el turisme i el tercer sector.

L'Associació de Veïns del Centre, el 1995, recuperava l'antiga Fira de la Immaculada, que proveïa les llars per les festes de Nadal. Des d'ençà arriba pels vols de la segona setmana de desembre la Fira de Nadal i del Torró artesà, que recull una mostra de productes nadalencs i artesans al voltant de les tradicionals fogueres, on destaca el torró de borrego.

El mercat municipal s'ha reformat i ha ampliat el seu horari per consolidar-se com a un equipament referent de proximitat en productes frescos i de qualitat. A partir del 1925 el mercat setmanal, d'origen medieval, es celebra cada dilluns, on es pot trobar productes alimentaris, tèxtils, de ferrateria i complements.

Al llarg de l'any són múltiples les fires i mercats que es celebren per part d'entitats del municipi com la Fira d'artesania, el Mercat del disc de col·leccionista, la Fira d'herbes remeieres, el mercat boig, les descarregades d'antiguitats i la Fira de ràdios antigues, entre altres.

Els carrers de Cardedeu configuren un centre comercial urbà atractiu i amable. Hi trobareu més de 300 comerços al vostre servei; comerços que combinen tradició i modernitat i que segur que donen resposta a les vostres necessitats. El comerç de Cardedeu participa de forma molt activa en la vida del poble. Està agrupat principalment en tres eixos comercials situats al barri de l'Estalvi, al del Centre i al Poble Sec. Actualment significa el 22% de l'activitat.

Industria, comerç i serveis

Cardedeu compta amb tres polígons industrials: el polígon Sud, el més gran, el del Pla del Marital i el de Can Boixadera. Hi predominen les petites empreses, de sectors diversos com el metal•lúrgic, de la il•luminació, de productes abrasius, de mobles, de paper i cartró i del químic. Actualment signifiquen un 20 % de l'ocupació.

Des de principis del segle XX, amb l'establiment d'una important colònia d'estiuejants, Cardedeu es configura com un lloc residencial amb un important pes de les empreses dedicades a la construcció. Al present el sector ocupa un 17% de les persones actives. Però si hi ha una activitat que predomina actualment aquesta és la de serveis, amb un 38%, que donen resposta a les diferents necessitats del ciutadans.

Darrera actualització: 17.10.2023 | 09:14

Temps de sega (MATBC)

Enllaços

Web del servei de promoció econòmica Web de la Fira de Nadal

Imatges

Darrera actualització: 17.10.2023 | 09:14