|  Mida text
Inici Imatge decorativa Àmbits Imatge decorativa Ajuntament Imatge decorativa Informació municipal Imatge decorativa Serveis i tràmits Imatge decorativa Oferta pública Imatge decorativa Guia del municipi Imatge decorativa Actualitat Imatge decorativa Cardedeu

Notícies Museu

Dimarts, 4 de juliol de 2017

Exposició "Dibuixos" de Lluís Alabern a la capella de Sant Corneli

Dins el cicle santcorneliarts(2), podem veure una mostra de l'obra de l'artista Lluís Alabern, formada per una sèrie d'associacions de dibuixos, que són memòries i estats d'ànim, a més de la seva pròpia imatge com a detonant de l'acció.
El programa d'exposicions santcorneliarts(2) vol donar continuïtat al projecte iniciat a finals dels anys 90 del segle passat amb la iniciativa santcorneliarts en la qual es van mostrar projectes inèdits de Joan Brossa, Francesc Abad, Pere Noguera, Benet Rossell, Esther Ibarrola, Àlvar Calvet, Carles Aromí o Jordi Benito, entre d'altres.

Ambdós cicles compateixen una visió que va del local a l'universal, amb la voluntat d'acostar diferents aspectes de l'art contemporani al públic en general i a l'escoles. En el programa santcorneliarts(2) es manté el caràcter intergeneracional i transdisciplinari, així com una doble mirada, retrospectiva i prospectiva, per promoure una mirada crítica sobre els temes actuals del pensament i la creació.

Coordinació i direcció: Mercè Alsina i Enric Maurí

Un projecte del Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu

 

Lluís Alabern. Dibuixos

Històricament, la intensificació de les pràctiques performatives s'han produït en escenaris de crisi, i el treball d'Alabern s'inscriu en la fallida del sistema financer que es produeix a partir dels noranta amb la globalització. Un procés, però, que és tanmateix una condició per a l'alliberament de la multitud, en tant que produeix subjectivitat i desig en aquesta. La pregunta a fer és on s'ha de situar aquest potencial d'alliberament i quin n'és el subjecte (Michael Hard i Antonio Negri: 2000, 46).

Una de les expressions més desafiants d'alliberament i resistència l'encarna la performance, que incorpora fets quotidians i accions de baixa intensitat i que opera un canvi d'èmfasi, que va de l'obra com a objecte a l'obra com a motor de fets, que es crea interactivament amb l'espectador i el seu context de pertinença (Magnus af Petersens: 2012, 23).

Alabern aplica aquesta baixada d'intensitat a la producció artística, amb una pràctica continuada del dibuix, una obra fràgil i provisional.

De fet, des les pràctiques performàtiques, Alabern proposa les accions quotidianes com a lloc comú. Una acció-vida "la quotidianitat de la qual es manifesta en els objectes -fins i tot en els més ínfims- i en els fets inopinats de la vigília i les fabulacion inconscients del somni» (Gulsberg: 1986, 30).

Aquesta és la condició dels dibuixos d'Alabern i la seva fortalesa. Hi trasllada la naturalesa de flux de l'acció performàtica, de manera que també es poden presentar de forma espontània i en qualsevol lloc, sense necessitat de cap norma (Turner: 1982, 58-59). A la capella de Sant Corneli, es mostren una sèrie d'associacions de dibuixos, que són memòries, i també estats d'ànim. I la seva pròpia imatge, o silueta, o projecció, com performer, com a detonant de l'acció.

Una acció perllongada, de baixa intensitat, persistent, però, i sostinguda. El dibuix entès com a extensió del fet performàtic, dibuixos com a ecos d'accions, presentats en format d'instal·lació, amb la intenció de generar una situació en la qual mostrar-se ell mateix.

La relació performàtica no es limita a les seves produccions, individualment o com a corpus arxivístic que conformen, sinó que s'estén a la seva pròpia situació i circumstàncie Alabern performa les accions laborals i les personals, les pensa i les connecta. Per ell, tant les accions -generadores o destructores, com la no acció són transformadores en igual mesura.

Es defineix com a dibuixant, tot i que, en ell, el dibuix més que una tècnica és una postura, una mirada d'intensitats i interessos diversos. Lluís Alabern performa el fet de dibuixar, i en aquesta actitud hi trobem, com ell mateix afirma, l'essència del rock - entengui's aquí de la performance.

Mercè Alsina / Enric Maurí, comissaris

 

Jorge Glusberg, El Arte de la performance Buenos Aires, Ediciones Gaglianone, 1986.

Michael Hardt i Antonio Negri, Imperio , Harvard University Press, Cambridge, Massachussets, 2000.

Magnus af Petersens, Explosió!, el llegat de Jackson Pollock (Catàleg). Barcelona, Fundació Joan Miró, 2012.
Exposició del 24 d'octubre de 2012 al 24 de febrer de 2013.

Victor Turner, From Ritual to Theatre. The human seriousness of play Paj Publications, New York, 1982.
Lluís Alabern. Dibuixant, performer i museògraf.

Va néixer a Barcelona el 1968 i viu al Montseny. Delineant als anys 80. Performer als anys 90. Il·lustrador en premsa (El País, El Mundo, Barcelonès, Lateral, Quimera, Gentleman...). Museògraf (Cap de mediació museogràfica al Museu Nacional d'Art de Catalunya). Professor de museografia i manipulació d'obres d'art (Universitat de Barcelona).

Dibuixant vocacional.


Algunes exposicions i projectes:

2016- El paissatge documental. Vídeos i fotos de La Muga Caula, 2015 . Museu de l'Empordà. Figueres

2013-Tout sera oublié. Ars Santa Mònica. Barcelona.

2013- This is a joke. MNAC. Barcelona.

2010- Humus. A retrospective in a corner. Nau Estruch. Sabadell. 2005- Quòrum. La Capella. ICUB. Barcelona. Projecte Catquorum. Colectivo ATM. (Cat)

2004- La casa del performer . Cicle Container. Igac. Galeria Espais. Girona. 1998-99- Candy. Galeria Espais. Girona. (Cat)

1997-Condition II. Amb Jana Sterbak. Centre d'Art Santa Mònica. Barcelona.
1996- Cinquanta-cinc minuts. Museu Comarcal del Maresme. Mataró. (Cat)

1995- Clean. Performance d'Allan Kaprow, comissariada per Victoria
Combalía. CCCB, Barcelona.

1994-Tot, Res, Alguna Cosa. (Remake d'Alison Knowles). Exposició "En l'Esperit de Fluxus". Fundació Antoni Tàpies. Barcelona.

 

Horari d'obertuta:

divendres de 17 a 20h

dissabtes d'11 a 14h i de 17 a 20h

diumenges d'11 a 14h

Adreces i telèfons


Ajuntament de Cardedeu

Pl. de Sant Joan, 1
08440 Cardedeu
NIF P-0804500-G
T. 93 844 40 04
F. 93 871 14 77
cardedeu@cardedeu.cat
Amb la col·laboració de: