Cardedeu amb la reivindicació dels drets de les persones LGTBI

L'Ajuntament de Cardedeu se suma a la celebració del 28 de juny, dia internacional en defensa dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, persones transexuals i intersexuals (LGTBI), i animem a la ciutadania a sumar-se als actes que es facin amb aquesta finalitat. La bandera LGTBI penja al balcó de l'edifici de l'Ajuntament durant tot el mes de juny. 

La regidoria d'Igualtat segueix treballant des de diferents àmbits, però especialment en l'educatiu, per a fer front i prevenir les discriminacions per orientació sexual amb projectes com "Cardedeu Coeduca". Com en la resta de Diades, es cedeix tot el protagonisme a les entitats i al teixit social del municipi.

MANIFEST DE LA COMISSIÓ UNITÀRIA 28 DE JUNY:

ATUREM L'ODI I L'LGBTI-FÒBIA

Després de molts anys de repressió envers els drets i les llibertats de les persones LGTBI, la nit del 28 de juny de 1969 va esclatar al bar Stonewall Inn de Nova York una revolta contra la policia que acostumava a reprimir a les persones que no encaixaven en els models normatius dels cossos i de les sexualitats, aquest fet va servir de catalitzador per la lluita del moviment LGTBTI a la resta del mon.

L'informe de l'Estat de l'LGBTI-fòbia a Catalunya de l'any 2017 de l'Observatori contra l'Homofòbia alerta que, malgrat ha estat un any en què l'aplicació de la Llei 11/2014 ha fet més passos, han augmentat les agressions de caràcter verbal i físic que han suposat gairebé la meitat de les incidències registrades.

Aquest odi i LGTBI-fòbia entra de ple en a nostra vida quotidiana i ens discrimina en el nostre dia a dia. La societat està pensada des de una mirada cisheteronormativa que ens invisibilitza i ens exclou. Situacions com les següents mostren algunes d'aquestes discriminacions quotidianes: 
o Quan es nega el dret d'admissió en espais públic a les persones trans;
o Quan es fan mofes, burles, comentaris pel fet de mostrar afecte entre persones del mateix gènere en espais públics, inclosos el carrer o el transport públic;
o Quan es qüestiona a les persones bisexuals la seva pròpia identitat;
o O bé quan, s'estigmatitza les persones intersexuals a través de l'abordatge mèdic i sanitari i la incomprensió social.

A més, hi ha més temes que necessitarien de més recursos i inversió per al seu correcte desenvolupament.

Com ara l'assetjament escolar per raó d'orientació afectivosexual o identitat de gènere. Que, malgrat, s'ha aprovat un protocol específic, encara queda molta feina per a fer en la seva difusió i implementació. Així com, el desenvolupament de la resta de temes relacionats amb l'àmbit educatiu previstos a la Llei 11/2014.

Pel que fa a la garantia dels drets sexuals i reproductius del col·lectiu LGTBI, hi ha diversos temes que ens ocupen en aquests moments: 
o la completa i adequada aplicació del nou protocol d'accés a la reproducció assistida, el seu seguiment amb el moviment associatiu, i el desplegament a tot el territori català;
o el total desplegament del nou model d'atenció en salut a les persones trans, ha d'esdevenir efectivament despatologitzador, tenint en compte que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris, i arribant a tot el territori. I ha d'implicar una transformació social que trenqui l'imaginari cisheteropatriarcal dels gèneres.
o la cura de la salut sexual de tot el col·lectiu i l'eradicació de la serofòbia a través de l'aplicació de l'Acord Nacional per a fer front al VH i l'estigma relacionat.
o Les persones que exerceixen el treball sexual també son lesbianes, gais, bisexuals y trans, i no podem permetre que siguin estigmatitzades i criminalitzades per la seva feina. Exigim drets laborals i de ciutadania per a totes elles, així com l'eradicació d'aquest estigma. També demanem que s'ofereixin alternatives laborals per a aquelles que així ho vulguin. El nostre moviment ha començat gràcies a la lluita que han fet les treballadores sexuals trans migrants i racialitzades.

Un altre dels reptes actuals és la protecció efectiva per a les persones refugiades arreu del món, per la seva persecució en els països d'origen a causa de la seva orientació afectivosexual o la seva identitat de gènere. La travessia d'aquestes persones està marcada per la incertesa, els continus obstacles, posant en perill la seva integritat i els seus drets. Exigim unes polítiques públiques que donin resposta a aquesta situació i eliminin les barreres en el moment de demanar protecció i/o asil.

L'edat és un altre eix de desigualtat que pot provocar que les persones grans LGTBI siguin més vulnerables, ja que sovint són invisibilitzades i oblidades. D'altra banda, cal tenir en compte la precarietat de les persones joves LGTBI i les seves necessitats específiques.

Les demandes exposades han de seguir una projecció territorial, els serveis han d'arribar a tota Catalunya i no centralitzar-se en els grans nuclis urbans. També en volem fer esment al col·lectiu de persones asexuals, volem que siguin presents en els debats i escoltar les seves demandes i necessitats.

Per finalitzar, volem mostrar la nostra preocupació per la presència i distribució d'odi en les diferents xarxes socials. Aquesta generació d'odi no es saludable per una societat democràtica. La nostra màxima és no respondre amb odi a l'odi, ja que aquest sempre té conseqüències i atempta contra la dignitat i la igualtat de les persones.

Totes aquestes demandes han de tenir un punt de vista interseccional, som conscients que en una situació de discriminació i/o agressió els eixos d'opressió poden ser múltiples i per tant el seu abordatge ha de ser complex i incorporar diferents mirades que tinguin com a finalitat una atenció integral, tenint en compte les especificitats.

En aquests moments seguim sense comptar amb un òrgan coordinador de polítiques LGTBI especialitzat i específic, previst a la Llei 11/2014 i que farà quatre anys que reivindiquem. A més, cal aprovar i aplicar el reglament del procediment sancionador previst a la mateixa llei.

La participació entre els organismes institucionals competents de l'aplicació de la Llei i el moviment associatiu a vegades és insuficient i cal una millora en els canals de participació amb les entitats que estem a peu de carrer. És per aquest motiu, que suggerim un nou rumb en les polítiques LGBTI que ens afecten a totes i puguem anar cap a la mateixa direcció, que no és un altra que continuar treballant per eradicar l'LGBTI-fòbia.

Aquest 2017 hem tingut molt presents conceptes com discurs i delicte d'odi, així com el debat entorn la llibertat d'expressió. Uns conceptes que ens donen un marc legal mes ampli de protecció, però que també requereixen de debat i aliances per a la seva correcta aplicació. Aliances amb altres col·lectius i àmbits com són el feminisme o l'antiracisme, entre d'altres.

Són aquests motius els que ens fan sortir al carrer, per mostrar-nos tal com som, per visibilitzar-nos, per reivindicar-nos i per exigir unes polítiques que garanteixin els nostres drets. Per tot això aquest any volem Aturar l'Odi i LGTBI-fòbia!